9.10.09

Müller vs. Oz


Tovía hai lluz na casa'l carpinteru. Winddisch paróse. El cristal de la ventana relluz. Reflexa la cai. Reflexa los árboles. La imaxe traviesa la cortina. Entra n'habitación pente los raminos d'encaxe. Xunta la estufa d'azulexos hai una tapa de caxa muertu apoyada na parede. Espera la muerte de la vieya Kroner. El so nome apaez escritu nella. Anque hai muebles, l'habitación paez vacía ente tanta claridá.

(Fragmentu de "L´home ya un gran faisán nel mundu", de Herta Müller, ganadora del premiu Nobel de Lliteratura de 2009).


Na caí Zacaríes, cerca de nos, vivía una neña llamada Esti. Pela mañana, sentáu na mesa la cocina, mientres almorzaba una tayada de pan, dicía sele pa min: "Esti".
A lo que solía responder mio pá: "Anda, comi y calla".
A vegaes, de nueche, dicían de min: "Esti guah.e ta chifláu; yá volvió a enzarrarse nel cuartu bañu a xugar col agua".
Pero yo nun taba xugando col agua, sinón que, cenciellamente, enllenaba'l llavabu y trazaba col déu'l so nome sobre les ondes de la superficie.

(Fragmentu de "La bicicleta de Sumji", de Amos Oz, perdedor del premiu Nobel de Lliteratura de 2009).